Relats d’humor genials

«Hola, sóc el Tom i avui m’han donat aquesta notícia genial a l’escola:

Et proposem que escriguis un relat d’humor per al primeríssim recull de relats de la nostra escola. Redacta una història que et faci riure i, si el mestre et posa cinc estrelles, el teu relat s’inclourà al llibre. Uns quants consells per començar:

– Pensa en coses que et facin riure o que trobis divertides.

– No t’allarguis gaire.

– Llegeix el relat en veu alta quan l’hagis acabat.

– També pots escriure un poema graciós.

– I ara… Ja pots començar! Posa’t a escriure i fes-nos riure!».

L’hora del conte

És l’hora del conte, l’hora preferida de tothom! El nen està preparat per llegir a tots els seus amics, i cap s’ho vol perdre, però les interrupcions no s’acaben! El peix vol seure al mig, la cigonya encara no ha arribat, el gat vol un coixí… Una història divertida sobre la lectura en veu alta.

Cap a noves galàxies

Una Criatura Màgica condueix als nois O’Hero-Smith a una nova aventura a través de les galàxies en una missió secreta. Però en començar la missió, comença el perill! I, a més a més, els nois han tornat a deixar sola l’Annipeck! Podran, els nois, aconseguir acabar la missió, escapar de taurons de neu verinosos, esquivar el malefici d’una bruixa i un exèrcit de robots assassins per trobar el camí de tornada a casa? Aquesta vegada, necessitaran alguna cosa més que el poder d’en K2…

Perill al parc aquàtic

Un fantasma terrible envaeix les piscines de Fantville: també les del seu parc aquàtic! Per sort, Junk i els Atrapafantasmes saben què fer per a atrapar-ho!

Humor, misteri, invents al·lucinants i diversió en un nou títol de la sèrie.

Coses que sí, coses que no

Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? Molt més del que creus.

Aquest llibre és una sort d’imaginari de «coses» que tenen alguna cosa en comú. Cada doble pàgina presenta una qualitat o característica (que té forats, que pica, que sona, que és delicada, que curta, etc.), exemplificada amb imatges d’objectes i d’éssers vius que les posseeixen. Coses delicades, per exemple, són els ous, les bombolles de sabó o la petxina d’un caragol mandrós. Les relacions entre aquestes imatges són, com es pot comprovar, sorprenents i estimulants. I segur que agullonen al petit lector (i a l’adult) per a continuar jugant i descobrint coses i coses que són així o aixà.

Rodes. Bombers

Des que surt el sol fins que la ciutat se’n va a dormir, la jornada dels bombers bull d’activitat, i és que sempre passa alguna cosa emocionant quan el cotxe de bombers es posa en marxa! Un llibre de cartó, gruixut i acolorit on acompanyem a aquests professionals tan populars i estimats mentre rescaten un grup d’aneguets de goma i s’enfronten a tota mena de sorpreses, des d’una fuita d’aigua fins a una barbacoa improvisada.

On són les galetes?

Al Cesc i l’Alabert els encanta anar a dinar fora, però sempre plou, o hi ha vespes, o algun esquirol trapella.

Avui tot els sortirà rodó, fins que el Cesc es menja totes les galetes. Ai, mare!

Demanar perdó no és gens fàcil, però el Cesc i l’Albert són millors amics, i els amics sempre es perdonen.

Bestioles: la jungla a casa

No necessites viatjar a una selva remota per contemplar una biodiversitat sorprenent.

Ni tan sols has d’anar gaire lluny. Per més neta que estigui casa teva, hi habiten criatures de tota mena, diguem-ne bestioles.

Deu mestres deliciosos

Deu mestres deliciosos perden l’últim autobús a casa i decideixen travessar el terrible Bosc Tenebrós. Però entre els arbres s’amaguen monstres peluts, amb ullals i orellotes que volen menjar mestre fins a tenir mal de panxa. A poc a poc, els mestres més lents i despistats van desapareixent. Quants aconseguiran tornar a casa?

L’àvia s’esborra!

Una tarda, la Queta es va adonar que a l’àvia se li havia esborrat un dit de la mà. Al cap d’un parell de dies va veure que li faltava un orella, i després li van desaparèixer el genoll, la punta de la llengua… Però ningú no se n’adonava, només ho veia ella!

Quan la Queta mirava d’explicar el problema als pares, li deien que l’àvia es feia gran i que no s’hi amoïnés. Tot plegat, teories estrambòtiques de pa sucat amb oli! L’àvia s’esborrava i ella hi havia de posar remei.