La Pau bruta
Pluja de lletres i de paraules
sobre paraigües de colors folls.
-Volem la pau! – mil boques criden.
I les colomes blanques s’aclofen
esporuguides per tants sorolls.
I les branquetes de l’olivera
cauen dels becs
i s’empastifen dintre dels tolls.
Jaume Vila i Ricart
Instants (1)
A les mans tens la saviesa
de les paraules primigènies,
i el món i el teu cos s’hi confonen,
ben descalçats sobre aquesta hora.
No diguis res, si no, el temps
mesell reprendrà el moviment.
Josep Borrell i Figuera
Tombant (IV)
La mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.
No talleu els arbres del canal!
Maria-Mercè Marçal
