Aquest llibre està inspirat en la història d'una nena refugiada a qui havien negat l'entrada a una escola perquè no hi havia cadira per a ella. D'aquí va sortir el següent poema, que es va publicar a la web del diari The Guardian amb imatges d'una cadira buida. Dies després, milers de persones van publicar imatges de cadires buides dels artistas Jackie Morris i Petr Horácek com a símbols de solidaritat amb aquells nens que ho havien perdut tot i que no tenien on anar ni oportunitat de rebre educació. Una història per a recordar-nos del poder de la bondat i la seva capacitat de donar-nos esperança per un futur millor.
Imagina't que, un dia de cada dia, arriba la guerra i deixa la teva ciutat feta runes.
Imagina't que has de fer tot sol un viatge perillós, sense ningú que et doni la benvinguda a l'arribada.
Imagina't que ho perds tot i tothom i que un nen, igual que tu, et dona una cosa petita però molt valuosa.
