L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».
A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.
