«Jo em quedo aquí, a l’aire lliure, fent costat al Tractor. Xalant del seu trontollar, dels seus grunys, roncs i espetecs. Fangant, llaurant, segant, trinxant, travessant camps i boscos espessos. Jo i el Tractor, el Tractor i jo. El Tractor ve amb mi. Això és així i ningú no em convencerà d’una altra cosa.»
Canviar-se de casa? A la ciutat? Si no hi ha cap altre remei. Però amb una condició: el Tractor ve amb mi. Perquè el Tractor és un bon amic fidel. No hi ha cap lloc que sigui lluny per a ell, ni res que pesi massa. No es pot abandonar a ningú així. Sota cap concepte. El nostre jove o la nostra jove protagonista fa una defensa a ultrança de la vida a pagès i de com n’és d’absurd viure en un lloc tancat on ni tan sols hi cap un tractor.
Un llibre per als amants dels tractors, per als amants de la vida de pagès i per a tothom que es pregunta com es pot viure a la ciutat sense tractor
