Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt d’un gratacels, la pau que el món de baix els havia negat. Entre ells tot és harmonia i tranquil·litat, fins que arriba la Wanda, a qui consideren, com a membre del sexe femení, la llavor de la discòrdia. Així arrenca la primera de les 7 històries amb què Elvira Augusta Lewi es va convertir en una de les autores més modernes i prometedores de la seva generació.
Publicat com a recull per primera i última vegada el 1936, molts dels contes d’aquest volum havien anat apareixent en diferents revistes quan l’autora tenia tot just 20 anys, on van capgirar estereotips, a més d’acostar la literatura catalana a les corrents europees de l’època. Amb contes com “Quan la mort s’enamora” o “L’home de cristall”, Lewi posa en entredit els rols tan masculins com femenins en la societat de principis del segle XX.
