Un dia ets al CCCB escoltant una xerrada i de cop descobreixes una mirada, un noi que fa que t'exploti tot per dins, i en menys de dues setmanes us seguiu a totes les xarxes possibles. Al cap de dos mesos feu l'amor a la Mar Bella i, quan en porteu tres veient-vos, t'adones que potser t'has enamorat. Sense saber fer-ho. Busques respostes als teus referents romàntics més immediats, però aviat trobes que ni els teus amics, ni la teva companya de pis ni els teus propis pares semblen tenir les claus per entendre com s'estima (o com s'estima bé).
Viure a Barcelona és un repte, com ho és sobreviure a una feina que serveixi d'alguna cosa més que per pagar el lloguer, i les ressaques s'agreugen amb l'edat i cada vegada sembla més difícil acabar el dia havent menjat tota la fibra que recomanen els anuncis publicitaris. Estimar. Errar. Aprendre. O no. El protagonista de Fervor s'enamora, sense voler... La resta és història i és aquesta.
