Des que el 1868 Frederic Mistral va comentar que li semblava que la sardana provenia dels antics grecs, el seu origen ha estat objecte de diverses hipòtesis, basades sobretot en la comparació lexical i la disposició en rotllana, uns criteris que aboquen el seu origen i la seva formació a un enigma de difícil solució.
El propòsit d'aquest assaig és posar en consideració el punt de vista coreogràfic, ja que la sardana és, abans que res, un ball i, per tant, moviment. I és la transformació d'aquest moviment el que cal observar per entendre els successius canvis que encaminen el ball a prendre la fesomia amb la qual avui l'identifiquem.
