Intento no parar atenció a la Nina quan ho embruta tot simplement per veure com netejo. A les estranyes mentides que explica sobre la seva filla. Al seu marit, que cada dia sembla més abatut. Però quan miro Andrew als ulls, castanyers, encantadors i plens de dolor, no em resulta difícil imaginar com seria viure a la pell de la Nina. El gran vestidor, el cotxe de luxe, el marit perfecte.
Fins que un dia no em resisteixo a tastar-me un dels seus meravellosos vestits blancs. Només vull saber què se sent. Però ella aviat ho descobreix, i quan m'adono que la porta de la meva habitació només es tanca per fora ja és massa tard.