La Mathilde és una dona encantadora d’avançada edat, que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Ningú no diria que és una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Però ho és. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors.
«Mathilde no malgasta mai ni una sola bala, sempre fa una feina neta i sense nyaps. Això d'avui és una excepció. Una fantasia. Hauria pogut actuar des de més lluny, fer menys destrosses i disparar una sola bala, això segur. No sé què m'ha agafat, és així. Si l'hi pregunten, això és el que contestarà. A més a més, no té cap importància, el que importa és que l'individu estigui mort, no?»
Al cap de més de 35 anys, Pierre Lemaitre treu del fons del calaix la seva primera novel·la policíaca, escrita l’any 1985, però no publicada mai. Una obra inèdita que marca l’inici i el final de l’escriptor en l’àmbit de la novel·la negra, i en què ja són presents el to irònic, l’estructura brillant i la seva característica aroma de crítica social.
