Quina mala sort, la Lívia, la companya d'en Montalbano: per una vegada que aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida, resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’insòlit homicidi que li toca investigar és ni més ni menys que la modista. Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els agents revoltats a causa de l'excés de refugiats que arriben en pasteres.
Per al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol
cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.
Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-lo, ni que siguin contortes: un gat molt expressiu i tacat de sang i les misèries quotidianes i alhora dramàtiques del tràfic il·legal de persones. Al final, per lligar tots els caps en Montalbano se n’haurà d’anar tan lluny de casa que n'hi quedarà un de deslligat: el famós vestit.
