Les reflexions de Laura Szwarc sobre la lectura i l'escriptura sorgeixen d'una pràctica sostinguda en el temps i posen de manifest que aquestes no només es jutgen en els coneixements que s'imparteixen, sinó també en la capacitat comunitària que generen.
En la tasca d'acostar la lectura/escriptura a qui no la posseeix —en presons, barris populars, zones mancades de resguard social o urbà i, en general, poblacions desateses—, l'autora hi involucra un quefer social i també un ordre artístic, tot seguint un mètode que consisteix a estar als límits de qualsevol mètode, sense que aquest desaparegui.
