Llengua i Pàtria, de Joan Coromines, recull tot un seguit de textos combatius -manifestos, discursos, articles i cartes- del lingüista més prestigiós de Pompeu Fabra ençà. La defensa a ultrança de la unitat lingüística dels Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó-, la denúncia internacional de la prohibició de l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua i de la situació d’ostracisme que patia l’Institut d’Estudis Catalans, l’al·legat a favor de les qualitats literàries de Josep Pla, la lloança de l’excursionisme, com també la reivindicació de les seves idees republicanes, laiques, liberals i independentistes, conformen el tarannà dels escrits aplegats aquí.
La qualitat literària de Coromines es posa al servei de les idees, de la polèmica i la confraternitat. El defugiment de les disputes entre els catalans exiliats i els de l’interior, la recerca del consens en el model de llengua literària, l’eliminació de les dificultats gramaticals gratuïtes o la protesta pels atacs estatals contra Catalunya, són alguns dels objectius vitals de Coromines, presidits pel principi, al qual consagrà tota la seva vida, que diu que «l’única nació, i l’única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge, són la nació i la llengua catalanes».
