El doctor Jordi Montero ha volgut posar el negre sobre blanc tot el que ha après, al llarg d'una dilatada carrera com a neuròleg, sobre el dolor. El resultat és un llibre fascinant. Amb un estil proper, per moments fins hi tot irreverent, Montero ens dóna permís per queixar-nos tant com vulguem i, a canvi, ens proposa una cosa que molts metges semblen haver oblidat. Ens mira als ulls quan ens escolta i, un cop ha entès el que ens passa, ens explica amb calidesa, les causes de la nostra malaltia, i totes les implicacions que aquesta comporta.
A vegades és necessari endinsar-se en les profunditats d'aquest òrgan misteriós que és el cervell o interrogar-se sobre el paper de la nostra cultura a l'hora d'escoltar al nostre cos, altres n'hi ha prou amb prestar atenció als sentiments, estretament relacionats amb la nostra percepció ... Sigui d'una manera o una altra, aquest és un testimoni abans de res honest, que no amaga el dramàtic que resulta el dolor per a milers de persones a tot el món, però al mateix temps és rigorós i optimista. D'aquesta manera, ens permet configurar quins són els límits del dolor, que per descomptat no tenen res a veure amb els designis divins, i, en canvi, ens submergeix en la neurologia, una ciència que està revolucionant la manera d'entendre l'ésser humà i la seva realitat.
