«La serp sempre estava enfadada. Es despertava enfadada i se n’anava a dormir enfadada. Els animals ja la coneixien i no els feia por. En realitat n’estaven molt, del seu enuig, que no era mai igual, i no se’n sabrien avenir que de sobte ja no estigués enfadada.»
Amb una ironia meravellosa, una alegria encisadora i pinzellades de pura filosofia, els dos grans mestres de la paraula i el dibuix s’uneixen per celebrar la bellesa de les emocions que sentim cada dia de les nostres vides. A vegades sense saber gaire per què.