El problema de fer declaracions categòriques sobre la Xina és que immediatament es pot pensar un exemple que suggereixi el contrari. «Generalitzar és d’idiotes», va dir William Blake. Però un conjunt de punts forma una imatge, i un grapat de notes poden fer una melodia.
Al món, gairebé una de cada cinc persones és xinesa, i a la Xina hi ha tres-cents vint milions de joves entre l’adolescència i els trenta anys, més que la població total dels Estats Units. Nascuts després de Mao, sense memòria de Tiananmen, aquesta generació de fills únics està transformant radicalment el seu país, un monstre en ple creixement que cada vegada més es postula com una primeríssima potència mundial.
